lunedì, settembre 25, 2006

Mmmm, com m'agrada Barcelona...! / Mmmm quanto mi piace Barcellona...!

M'agrada Barcelona, m'agrada molt. M'agraden els seus aires, els colors, la gent, els nois (serà que no estic acostumada a ells, però els trobo tots tan guapos i interessants...!). M'agrada trobar-me amb els amics, retrobar-me amb la família... Sortir de festa, sobretot quan és festa major i encara sembla estiu! M'agrada passejar-me per Gràcia. Vaig a dinar a un restaurant mexicà amb un amic i després anem al cine, als Verdi (V.O. de tota la vida) em recorden la Cineteca, però no sento enyorança. "Water" (Agua), un film tant dur com interessant i necessari, almenys per nosaltres ignorants occidentals que tenim una idea "inventada" de l'Índia. Ploro amb la pel·lícula en els moments més impensats, últimament estic hipersensible i ploro amb qualsevol pel·lícula! Sortim i em trobo l'Eduard, un vell amic de l'escola. Em perdo pels carrerons i les places del meu barri preferit. M'aturo a fer una orxata, l'última de la temporada. Fa solet, calor, s'està de fàbula! Després de la pluja del dia anterior que ens va deixar sense concerts perduts pels bars del Born. Passo pel carrer santa Àgata, m'aturo a l'aparador de Zucca, ja no hi són les meves arracades. Llàstima, era com si hi hagués un trocet de mi al cor de Gràcia. M'endinso pel carrer Carolines, fantàstica la casa Vicens! Gaudí és únic. Torno a casa. Baixo al centre per trobar-me amb la Mar, vespre de Mercè i BAM, ens asseiem davant del MACBA, sempre vital, en moviment. Plaça Universitat, Marina i Mar (l'altra). Recuperem energies amb un entrepà i una amanida al Fidel (com m'agrada aquest local!) i parlem dels nostres projectes. Ens submergim en els concerts sense saber ben bé quin triar. Rambla del Raval, concertillo d'un grup argelí que no ens acaba de convèncer i ens apalanquem, però per casualitat ens topem amb una batucada (improvisada?) a plaça de Sant Agustí que ens anima la nit. Tornem a la rambla del Raval i ens cansem també del grup francès per acabar al Sifó, animat bar musical (nou per mi). M'encanta la decoració, la música, els colors i els sofàs. La gent va una mica passada de voltes o nosatres massa tranquils...Em truca la Maria de Madird que s'apunta amb la Tània a fer l'última copa aquí. Uns guiris ens volen treure a ballar però noaltres estem de tranquis xerrant de les nostres coses. Torno tard a casa però quin dia tan intens i divertit, diumenge barceloní 100%. M'encanta la meva ciutat!

Dilluns festiu, dia de la Mercè, fa sol i calor. Ja estem a la tardor però em sento com a ple estiu. Faig el bermut al Chiringuito de la Barceloneta, enmig d'estrangers i gent que aprofita el dia de festa per venir a prop del mar. M'agrada l'olor del mar. Ens posem al dia amb la Clara davant d'una birreta i unes olives. La truquen de la feina. Saludo el mar i me'n torno pels carrers estrets de la Barceloneta. Roba estesa, m'imagino si Nàpols se li assemblarà...Em trobo amb la Mireia, voltem per la meitat dels restaurants del Born, impossible trobar una taula en una terrasseta amb un dia com avui! Fem un salt del Born al Gòtic, la Tete tancada, el Venus ple, ens perdem pels carrerons i acabem en un clàssic, econòmic i que no falla mai, l'Oviso a la plaça del tripi (oficialment George Orwel). Faig una visita al pis nou de la Maria i la Tània (sóc la primera visita!), bellissimo! Entre carrer Ample i Escudellers. Condecoració de les Creus de Sant Jordi al Gran Teatre del Liceu (retrobo els meus companys de feina, em sento quasi com a casa), l'avi és un dels protagonistes, felicitats avi! I acabem sopant a casa d'un comte entre periodistes i gent d'alta societat, no és el meu lloc però no em sento incòmode. Nit rodona, dies plens.

M'entusiasme Barcelona!

giovedì, settembre 21, 2006

Indignar-se

Es injust que et robin la roda de la bici o la càmera de fotos i que t'hagis de passar tot l'estiu currant per comprar-t'en un altra. Es injust que algú estimes visqui lluny de tu. Són injustes les mentides. Es injust que el teu company de pis s'acabi la teva Nutella. Es injusta la traicio, és injust haver de fer fotocòpies quan no és la teva feina, és injust que t'ignorin, que et facin patir...Es injust que et facin esperar més de 20 minuts. Es injust que no et paguin el que et deuen. Es una llàstima deixar de creure en l'amor. Son improponibles els preus dels pisos. Es una putada que plogui tot el cap de setmana sense parar (48 hores). Ja sé que hi ha tantes altres coses molt més injustes que totes aquestes: que et violin, que et matin, morir jove per una malatia, passar fam, no tenir feina, ni casa, ni familia, ni amics...que es faci qualsevol tipus de guerra ( sempre injustificables, inecessàries), que es mati per fanatisme, religió...qualsevol tipus de discriminació, els desastres naturals o provocats. I m'indigno molt davant totes aquestes injustícies, desgràcies i averracions. Però com que de moment no puc aturar una guerra, curar un malalt terminal o alimentar tots els nens que passen gana, per ara intentaré lluitar per les meves petites injustícies i les d'aqueslls que m'envolten.


Per sort però també hi ha dies de sol, persones meravelloses, projectes fantàstics, moments inesperats i amors per somiar! Mil i una coses per il.lusionar-te...Cada dia té una música diferent, un matis divers en el color..."la alegría de vivir". Que ningu es preocupi que estic la mar de bé, però tenia ganes d'indignar-me una mica, tutto qui.


venerdì, settembre 15, 2006

L'estate è finita

Ultimi giorni d'estate, comincia a "frescheggiare", magari ancora ci sarà qualche giorno di mare...ma sarà in più. L'estate vera è finita.

Treni che arrivano, treni che partono, vengono e vanno...valigie di qua e di là. Una macchina parcheggia, la famiglia torna dalle vacanze, ormai finite. Ultime passeggiate sul lungomare, si sfumano come i colori del tramonto nei ricordi di quelli che rientrano. Ultime notti di spiaggia con gli amici, ultime feste all'aperto, si balla. Gli amanti si salutano alla prossima, non sanno dove sarà. Le coppiete estive piangono, fino l'estate prossima. Ultima chiamata prima di partire, o di rientrare. Gente che viene, gente che va. Primo giorno di lavoro, rincoglionimento. Metropolitana, stress. L'abbronzatura comincia ad andare via. Rincontri, baci, foto, feste, lavoro. Aperitivi e giardini margherita. Tutto torna, tutto riinizia. Si chiude il cerchio e comincia da capo. Nuova staggione. L'autunno chiama a la porta.

"La coperta è gelata el'estate è finita, buonanotte, questa notte è per te..." canta De Gregori.

Barcelona dopo la pioggia, nel mio ultimo giorno di vacanze.

mercoledì, settembre 06, 2006

La Mostra in foto

Hawke con Catalina Sandino Moreno arrivando alla Sala Garnde e i giornalisti che si inginocchiano davanti a loro

Hawke dopo la proiezione acclamato dal pubblico

La troupe giapponese

Due dei grandi

I mitici leoni, 63 questo anno

Luci (magari delle stelle che ospita) al Excelsior, tramonto

martedì, settembre 05, 2006

63.Mostra internazionale d'arte cinematografica


Come cambiano le cose in tan solo un anno! Vabbè, magari non tanto, pero io ho vissuto qualche piacevole cambiamento. L'anno scorso ricordo che mi guardavo le conferenze stampa della Mostra su un canale dedicato al cinema, i comenti dei reporter sui film, le interviste...E guarda caso, quest'anno c'ero anche io! Uno dei presentatori di questo canale l'ho avuto a fianco in una festa Vip, che la verità devo dire era un po' noiosa, questi famosi non sanno divertirsi!

Il giorno prima, di sera, una mia collega della Cineteca mi aveva chiamato per dirmi che c'era un posto libero per una notte al Lido nella casa dove si ospedava lei e se volevo acompagnarla. Ovviamente non ci ho pensato due volte e la mattina dopo sono partita con lei per il festival di cinema più importante d'Italia e uno dei più acclamati a livello europeo!

Venezia di suo ha un fascino insuperabile, e anche il Lido, scenario di famosissimi film, ha qualcosa di magico...con le casette per i bagnisti, le strade lunghe e il mare intorno! Lì si mescola un ambiente molto particolare, eleganza e glamour accanto al sudore dei giornalisti che corrono con la macchina fotografica o il block notes tra proiezioni e conferenze stampa. Poi c'è il pubblico, sono quelli più rilassati, che normalmente vengono per una giornata a vedere quelche proiezione o soltanto per vivere un po' questa aria di cinema che si respira in tutta l'isola e chissà, magari beccano la sua star preferita che sflia sul tanto desiderato tappeto rosso. Io ero un po' in mezzo di questi due gruppi (ma mi sarebbe piaciuto essere nel primo chiaro, ma tutto arriverà...e non vi preocupate che quando arrivi il momento mi ricordero di tutti voi ;)), avevo un pass giornalero e accedevo un po' dovunque, ho anche lavorato un pochino, ho fatto un incontro con un producer spagnolo che interessava alla cineteca, ma ho avuto anche tempo di farmi una passeggiata sulla spiaggia e anche un mezzo tuffo, fino il ginocchio, onesto.

Il momento che mi sono sentita più "pubblico" è stato quando sono andata a vedere The hottest state d'Ethan Hawke. Ho beccato la proiezione della prima dove c'era lui, gi attori protagonisti e tutta la troupe, una figata! Il bello è che dopo puoi esprimere se ti è piaciuto o meno ai suoi artefici in diretta. Il film è una bella e drammatica storia d'amore adolescente molto ben riuscita. Io mi sono commossa, ho addirittura pianto (che ci vuoi fare sono sensibile e di lacrima facile), e ho vissuto con i protagonisti da vicino le sue aventure nello schermo, una bellissima esperienza! Era quasi come se fosse al teatro, ma diverso, non so se mi spiego. Ovviamente Hawke era uno degli idoli che ho avuto nella mia adolescenza, per fortuna pero sono cresciuta e non mi impressiona più di tanto vederlo adesso, ma fa piacere lo stesso, più che altro perche è una cosa fuori del quotidiano. La giornata si è conclusa con la proiezione della fantastica Paprika un film d'animazione giapponese di Kon Satoshi (sempre con lui presente in sala), complesso ma con un immaginario ricchissimo.


Questi due giorni sono stati il cocktel perfetto per non sclerare dopo le vacanze e fare più rilassata la transizione verso la routine bolognese.