Indignar-se

Es injust que et robin la roda de la bici o la càmera de fotos i que t'hagis de passar tot l'estiu currant per comprar-t'en un altra. Es injust que algú estimes visqui lluny de tu. Són injustes les mentides. Es injust que el teu company de pis s'acabi la teva Nutella. Es injusta la traicio, és injust haver de fer fotocòpies quan no és la teva feina, és injust que t'ignorin, que et facin patir...Es injust que et facin esperar més de 20 minuts. Es injust que no et paguin el que et deuen. Es una llàstima deixar de creure en l'amor. Son improponibles els preus dels pisos. Es una putada que plogui tot el cap de setmana sense parar (48 hores). Ja sé que hi ha tantes altres coses molt més injustes que totes aquestes: que et violin, que et matin, morir jove per una malatia, passar fam, no tenir feina, ni casa, ni familia, ni amics...que es faci qualsevol tipus de guerra ( sempre injustificables, inecessàries), que es mati per fanatisme, religió...qualsevol tipus de discriminació, els desastres naturals o provocats. I m'indigno molt davant totes aquestes injustícies, desgràcies i averracions. Però com que de moment no puc aturar una guerra, curar un malalt terminal o alimentar tots els nens que passen gana, per ara intentaré lluitar per les meves petites injustícies i les d'aqueslls que m'envolten.

Per sort però també hi ha dies de sol, persones meravelloses, projectes fantàstics, moments inesperats i amors per somiar! Mil i una coses per il.lusionar-te...Cada dia té una música diferent, un matis divers en el color..."la alegría de vivir". Que ningu es preocupi que estic la mar de bé, però tenia ganes d'indignar-me una mica, tutto qui.