La Perruqueria

És tot un món això d'anar a la perruqueria, almenys per mi que només hi vaig un parell de cops a l'any.

Per començar pots triar d'anar a la primera que se't presenti, la que tinguis a prop de casa, la que et recomani l'amiga o la de sempre. Jo he optat per la de sempre, que en relaitat aquest "sempre" és un dir, tot i que entre pitus i flautes ja fa 3 o 4 anys que només vaig allà. Es una d'aquestes moderniquis amb parets de colors, miralls de disseny, perruqueres a l'ultima moda i tot amanit amb bona música. A mi la veritat és que m'agrada, m'agrada molt, sobretot perquè és original, diferent i ho fan bé sense fer-te pagar preus desorbitats. Però sigui com sigui és sempre una perruqueria i jo el problema que tinc és que els hi tinc una mica de pànic. Gairebé com la visita al dentista!

Primer et fan asseure mig reclinada en les cadires súper còmodes per rentar-te els cabells, però com n'és d'incòmode la cosa on has de recolzar el cap! Jo no ho entenc, amb la de coses que s'inventen avui en dia, per favor, que algu faci un recolzacaps còmode! Els primers tres minuts dius, bueno no s'està tant malament...però quan t'ensabonen el cap per segona vegada comences a notar que tot se t'adoloreix i ja no diguem si et posen l'acondicionador, et pots despedir de les cervicals, és una tortura!! En fi, un cop passada aquesta fase, si aconsegueixes passar-la, t'aixugen una mica els cabells i et posen la mena de capa al revés que normalment es passen tant apretan-te el coll que tens perill de tornar-te lila i ofegar-te si no tens el coratge de afluixar-t'ho una mica. I ja no vull pensar quan a més a més t'afegeixen aquells pesos sobre els ombros, de nou la tortura. Va bé, pensem en el costat positiu que així no t'omples de cabells, d'acord. Però i què me'n dieu del fet que no pots moure els braços? Els tens allà sota la capa amagats i si ets una persona com jo que gesticula quan parla ho tens malement, has de vigilar a no donar-li un cop a la panxa a la perruquera! I ja quan arribem al tall no sé si dir que és la pitjor part. Evidentment tu els has dit abans què volies que et fecin, que et tallessin les puntes, el serrell així, l'escalat aixà...Jo crec que ells no senten res, et diuen que sí perquè tu estiguis, content, callat i amb les mans quietes, però després fan el que els hi dóna la gana. Tot depèn del dia que tenen; si estan inspirats, de bon humor, cansats o nostàlgics qui se'n sent són els teus cabells. El millor seria dir-li fes-me el que vulguis, almenys així després un no es podria queixar, però jo no m'he atrevit mai. A mi aquest cop m'ho han fet prou bé, he tingut la sort que m'ha escoltat (una mica), però contràriament al que passa normalment que et tallen més del que tu vols, m'ha deixat el cabell massa llarg, gairebé no m'ha tallat les puntes i en canvi el serrell ben curtet! En fi...Ah, i després encara et diuen: "ostres que guapa que estàs ara, et queda super bé aquest pentinat, mira quin tall més maco!", ells contents amb la seva obra i tu que intentes somriure i dir que sí miran-te al mirall mentre penses per dintre: "Déu meu semblo un adefessio!". I surts d'allà pensant en quan i com et rentaràs els cabells en apena arribis a casa...El temps per acostumar-te al nou pentinat i no fer un bot cada cop que et mires al mirall té una mitjana de 5 a 10 dies.

Aixi que ja ho sabeu, si voleu emocions fortes aneu a la perruqueria, perquè és tota una aventura, almenys indiferents no us deixarà, us ho asseguro!